L’AIRE SALAT

Necessit aire salat,
per salut,
per pietat.

Que sa pell es mimetitzi amb la mar
i així jug
i m’amag.

Que ses ones submergeixin es meu cap
i no pens,
i em desfaig.

I ses algues,
trapasseres, es desfan,
i viatgeres
es col·loquen baix s’aixella
i comencen a ballar:
Tral·larí,
tral·larà.

– És sense aigua que m’ofeg –
Necessit aire salat.

Anuncis

L’INTRÚS

Arrels. Bocins. Cançons. Paraules. Sons. Versos.
Arrels. Bocins. Cançons. Paraules. Sons. Versos.
Arrels. Bocins. Cançons. Paraules. Sons. Versos.
Arrels. Bocins. Cançons. Paraules. MÓNS. Versos.

LA MAR

(BàAda)

Som de fum
d’un FOC que surt
de sa mateixa llenya
que se crema
a sa vorera de la mar.

Som d’alens
d’AIRE que surt
d’una mateixa llengua
quan cantam
a sa vorera de la mar.

Som de fang,
d’un brot que surt
de sa mateixa TERRA
i que arrela
a sa vorera de la mar.

La mar,
que ho cura tot
(o quasi tot).

Som de sal,
d’AIGUA que surt
d’una mateixa serra
i s’escola entre pedres,
entre pols i alfabagueres,
entre flors romanials.
Fins que arriba,
decidida,
a la mar.

La mar,
que ho cura tot
(o quasi tot).