SUBLIMINAL

Les meves veus
udolen subliminalment
que jo també voldria
morir
en lloc
de reprimir
una emoció.

– Tal vegada ja estigui morta –

Anuncis

L’AIRE SALAT

Necessit aire salat,
per salut,
per pietat.

Que sa pell es mimetitzi amb la mar
i així jug
i m’amag.

Que ses ones submergeixin es meu cap
i no pens,
i em desfaig.

I ses algues,
trapasseres, es desfan,
i viatgeres
es col·loquen baix s’aixella
i comencen a ballar:
Tral·larí,
tral·larà.

– És sense aigua que m’ofeg –
Necessit aire salat.

LA MAR

(BàAda)

Som de fum
d’un FOC que surt
de sa mateixa llenya
que se crema
a sa vorera de la mar.

Som d’alens
d’AIRE que surt
d’una mateixa llengua
quan cantam
a sa vorera de la mar.

Som de fang,
d’un brot que surt
de sa mateixa TERRA
i que arrela
a sa vorera de la mar.

La mar,
que ho cura tot
(o quasi tot).

Som de sal,
d’AIGUA que surt
d’una mateixa serra
i s’escola entre pedres,
entre pols i alfabagueres,
entre flors romanials.
Fins que arriba,
decidida,
a la mar.

La mar,
que ho cura tot
(o quasi tot).

LES FONTS

Es temps balla entre cossos desconeguts.

COSSOS

que es mesclen,

         que s’omplen,

que riuen,

                   que esclaten

                                        i ves-

                                                 sen.

I he brollat
com ses Fonts Ufanes ho fan
un diumenge d’hivern plujós.

– Però és agost,
i anam plens de suor –