LA MAR

(BàAda)

Som de fum
d’un FOC que surt
de sa mateixa llenya
que se crema
a sa vorera de la mar.

Som d’alens
d’AIRE que surt
d’una mateixa llengua
quan cantam
a sa vorera de la mar.

Som de fang,
d’un brot que surt
de sa mateixa TERRA
i que arrela
a sa vorera de la mar.

La mar,
que ho cura tot
(o quasi tot).

Som de sal,
d’AIGUA que surt
d’una mateixa serra
i s’escola entre pedres,
entre pols i alfabagueres,
entre flors romanials.
Fins que arriba,
decidida,
a la mar.

La mar,
que ho cura tot
(o quasi tot).

Anuncis

LES FONTS

Es temps balla entre cossos desconeguts.

COSSOS

que es mesclen,

         que s’omplen,

que riuen,

                   que esclaten

                                        i ves-

                                                 sen.

I he brollat
com ses Fonts Ufanes ho fan
un diumenge d’hivern plujós.

– Però és agost,
i anam plens de suor –

LA RETROBADA

Potser no tenia ganes de fer-li l’amor.
Potser el COR hagués triat bategar
a ritme de retrobada inesperada,
protegit i lliure alhora,
ancorat a un COS que ja no sent rancor.

CORCOS
El temps corre
i ha de deslligar-los.
COR
i
COS
que no sabem com, però connecten,
a 9,720 km de distància.