LA RETROBADA

Potser no tenia ganes de fer-li l’amor.
Potser el COR hagués triat bategar
a ritme de retrobada inesperada,
protegit i lliure alhora,
ancorat a un COS que ja no sent rancor.

CORCOS
El temps corre
i ha de deslligar-los.
COR
i
COS
que no sabem com, però connecten,
a 9,720 km de distància.

L’AIRE

L’aire circulava
-cíclicament-
entre els seus peus.

L’aire s’escolava
-despentinant-la-
entre els cabells.

No.
No s’agafava al manillar.
Es sentia lliure anant

                               en bicicleta.

POÈSSIMA

Poèssima.
Poèssima, em deia.

I entre poemes pèssims i petons
se’n reia de mi.
I jo també reia
perquè, en el fons,

que li agradava que li recitàs versos

-sobretot
quan intuïa
que ell n’era

                                el protagonista-.

Ell no ho sap
però, tot i així,
m’inspira.

Poèssima, em deia.
Poèssima.