POÈSSIMA

Poèssima.
Poèssima, em deia.

I entre poemes pèssims i petons
se’n reia de mi.
I jo també reia
perquè, en el fons,

que li agradava que li recitàs versos

-sobretot
quan intuïa
que ell n’era

                                el protagonista-.

Ell no ho sap
però, tot i així,
m’inspira.

Poèssima, em deia.
Poèssima.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s