Pensament XXXIX

No som d’aquelles que mesclen
sa por i sa gravetat.
No som d’aquelles que pensen
que si no va bé, cauran.

Anuncis

LA MAR

(BàAda)

Som de fum
d’un FOC que surt
de sa mateixa llenya
que se crema
a sa vorera de la mar.

Som d’alens
d’AIRE que surt
d’una mateixa llengua
quan cantam
a sa vorera de la mar.

Som de fang,
d’un brot que surt
de sa mateixa TERRA
i que arrela
a sa vorera de la mar.

La mar,
que ho cura tot
(o quasi tot).

Som de sal,
d’AIGUA que surt
d’una mateixa serra
i s’escola entre pedres,
entre pols i alfabagueres,
entre flors romanials.
Fins que arriba,
decidida,
a la mar.

La mar,
que ho cura tot
(o quasi tot).

LES FONTS

Es temps balla entre cossos desconeguts.

COSSOS

que es mesclen,

         que s’omplen,

que riuen,

                   que esclaten

                                        i ves-

                                                 sen.

I he brollat
com ses Fonts Ufanes ho fan
un diumenge d’hivern plujós.

– Però és agost,
i anam plens de suor –